Gener. 2010.
Int. Metro - Dia
Espero a l'andana. Rellotge: 1 minut per que arribi el metro. una vintena de persones resta en silenci, evitant mirar-se a la cara. entre la gent, hi ha una jove sueca d'uns 22 anys, té una cara preciosa, ulls blaus, cabell marró curt. vesteix d'una manera una mica estrafolària. a la mà té un nòvio, enganxat. Soroll. el tren ha arribat. Tothom s'apropa estratègicament al metro, que encara no ha parat. Tothom menys ells dos, que s'estimen tota l'estona.
Entro al tren. m'assec. que maco que es el amor. m'alegra. pero no del tot, sento els pulmons plens d'aigua. Sospiro. pip pip pip pip. La parella entra corrents al vagó. i s'asseuen al meu costat. estimant-se tota l'estona i xiuxiuejant coses en anglès. Unes paraules que utilitza sovint un amic, se'm passen per el cap: EH! NO SE COME ANTE LOS HAMBRIENTOS!. evidentment, no dic res. em ric. sol. 3 parades de restregar amor mes tard, la parella marxa.
Es trenca el silenci escabrós que regnava al metro. es una vertadera llàstima que hagi de passar algo paranormal per poder tenir una conversa amb algú desconegut sense que et tracti amb distància i mala educació.
4 o 5 persones anònimes ens posem a parlar de bones, ja que la parella ha oblidat una bossa de plàstic del supermercat, plena de paperam, i un parell de llibres. Alguns exclamen oohh, quina llàstima. Ningú està disposat a portar a objectes perduts una bossa de super amb un parell de llibres. La gent marxa, i ningú es vol fer responsable.
Prenc la bossa mi me la fico a la motxilla amb la intenció de, si hi ha mes que llibres a l'interior, localitzar-los i tornar la bossa a la parella.
De camí a la biblioteca, diverses idees embojides se'm passen per el cap. Podé es que m'he de llegir aquests llibres. el destí. Podé he de quedar amb aquesta noia per tornar-li i qui sap!. Podé descobreixo quelcom que no hauria d'haver vist mai i em persegueixen uns homes d'algun tipus de crim organitzat. Però sobretot me'n recordava de la pel·lícula d'Amelie. Quan ella troba les joguines antigues i té entre les seves mans la opció de fer sentir molt feliç a una persona.
Realment desitjava obrir la bossa i que estigués plena de petits objectes personals d'importància extrema. Que els hi fes il·lusió recuperar.
Com a espectador i cineasta (si es pot dir així), sovint jugo a adivinar la vida dels demés al metro. Em pregunto, d'on son, on van, si son educats o maleducats per la roba que porten, per els objectes que tenen. Just en aquell moment tenia ganes de obrir la bossa i fer un psicoanàlisis complert de la parella. Surti el que surti, ja he decidit fer una fotografia de tot per compartir l'experiència amb aquell que vulgui seguir llegint.
Int. Biblioteca - nit
Ja porto hores intentant estudiar. ja no em puc concentrar. me'n recordo de la bossa i començo a treure objectes, progresivament, esperant descobrir algun telefon, nom o direcció...
D'esquerra a dreta.
1 llibre en suec: "En kvinna en mor" - Emecheta, Buchi.
1 Pinta ungles "violet Polish".
1 Raspall del cabell. de color negre.
3 claus en un clauer de Jack daniels.
1 Informe òptic escrit en suec. miopia etc.
1 Llibre en anglès: "welcome to hell" - Colin Martin.
1 pot de vaselina.
1 Carregador de càmera rèflex. Nikon.
1 Foto en blanc i negre on es veuen 2 punkis 1a perroflautas, 2 obrers i un pastor alemany. al revers indica "Berlín 1990".
1 pinces.
1 objecte que no mencionaré.
3 polseres fetes a mà.
1 contracte telefònic amb Orange, o indica el fix i el mòbil.
1 mitges retallades.
1 calces.
2 tangas.
1 contracte laboral, amb tota la informació de l'empresa i d'ella.
1 pinta per celles i pestanyes.
1 cable atrotinat USB de Ipod.
1 un acumulador tèrmic per a neveres portàtils.
1 bikini.
1 postal llarga, de DESPERATE HOUSE WIVES.
l'he trobada a través de facebook i demà la vindrà a buscar.
Entradas
