Atzar, variables i persones

Desde dalt d'un gratacel d'una ciutat molt concorreguda UN es para a veure la civilització com qui observa un formiguer, el mateix aspecte, les mateixes sensacions. _________________________________________________ Podé un intens sentiment de que tot allò es aliè a la teva persona. _________________________________________________ T'atures a observar-ho i tot allà sota segueix en moviment. personetes. _________________________________________________ ... _________________________________________________ Podé com una posta de sol, _________________________________________________ Una consciència directa del lligam temporal al que estem sotmesos, i una lliberació del mateix, al menys mentres n'ets conscient... _________________________________________________ La humanitat i tu. Tu i la humanitat. La observes. _________________________________________________ ...Certa visió objectiva... _________________________________________________ podé sorgeix el concepte de pujarse d'amunt la taula, segons John Keating, el professor de "el club de los poetas muertos" però pujant-se a un gratacels. _________________________________________________ comprens coses. Les sents. O al menys t'apropes a quelcom que amplía la teva concepció de la realitat. Tens la mateixa informació que abans, pero n'has tret certes conclusions empíriques... _________________________________________________ ... _________________________________________________ La fotografía l'he feta desde més de 400 metres d'alçada, desde el Empire State Building. Em fascina. Em sento pecador dirigint el significat al haver afegit 3 paraules. Però considero que conviden a reflexionar sobre la temàtica que esquinço i exposo en aquest text. Duen a la fotografía a un terreny més... romàntic? _________________________________________________ ...Encara que, ara la llegeixo diferent, com un crit a la certesa de que l'home es un ésser social. _________________________________________________ Deixo de pensar-hi. _________________________________________________ Espero que us agradi.

TEXT:

“Que maco és escriure. Pots escollir entre milers de paraules la combinació mes adequada per a expressar el que vols expressar. Triant amb precisió, i sent espectador d'allò que mot a mot davant dels teus propis ulls es va generant. Donant pas a un gran joc de lògica de combinacions infinites en el que sents la solució dins el pit, la notes, i t'hi apropes. Treballes excitat en el repte d'aconseguir transmetre una solució que mai es absoluta ja que tal solució sovint és abandonada quan consideres que ja t'hi has apropat suficient o quan realment no t'hi pots apropar més.”



ACOTACIÓ:

Afegir que aquest escrit tenia un objecte important. I es que mentre l’he escrit he gravat en vídeo tot el procés d’escriure’l incloent-hi paraules esborrades i frases corregides. Un vídeo que convidava a reflexionar sobre el mateix procés de creació del text. Resulta que se’m ha penjat el ordinador. Per el que el vídeo en sí s’ha eliminat. Em dol. Ja que ansiava gaudir de l’experiment. Mai podré tornar a generar un fluxe d’arguments sobre aquesta temàtica sense estar totalment influenciat. No obstant el text definitiu queda. L’ultima decisió. La definitiva. O al menys la visible.



ACOTACIÓ DE L'ACOTACIÓ:

Cal mencionar que el viatge que he tingut tant amb el text com amb l’acotació està totalment contaminat de les sensacions que un experimenta quan sent a Bon Iver en la seva màxima essència. Anava a posar un link. Però tots els temes son vàlids. Bon Iver és en si mateix la seva màxima essència. M’ha agafat fort últimament amb aquest home.