TEXT:

“Que maco és escriure. Pots escollir entre milers de paraules la combinació mes adequada per a expressar el que vols expressar. Triant amb precisió, i sent espectador d'allò que mot a mot davant dels teus propis ulls es va generant. Donant pas a un gran joc de lògica de combinacions infinites en el que sents la solució dins el pit, la notes, i t'hi apropes. Treballes excitat en el repte d'aconseguir transmetre una solució que mai es absoluta ja que tal solució sovint és abandonada quan consideres que ja t'hi has apropat suficient o quan realment no t'hi pots apropar més.”



ACOTACIÓ:

Afegir que aquest escrit tenia un objecte important. I es que mentre l’he escrit he gravat en vídeo tot el procés d’escriure’l incloent-hi paraules esborrades i frases corregides. Un vídeo que convidava a reflexionar sobre el mateix procés de creació del text. Resulta que se’m ha penjat el ordinador. Per el que el vídeo en sí s’ha eliminat. Em dol. Ja que ansiava gaudir de l’experiment. Mai podré tornar a generar un fluxe d’arguments sobre aquesta temàtica sense estar totalment influenciat. No obstant el text definitiu queda. L’ultima decisió. La definitiva. O al menys la visible.



ACOTACIÓ DE L'ACOTACIÓ:

Cal mencionar que el viatge que he tingut tant amb el text com amb l’acotació està totalment contaminat de les sensacions que un experimenta quan sent a Bon Iver en la seva màxima essència. Anava a posar un link. Però tots els temes son vàlids. Bon Iver és en si mateix la seva màxima essència. M’ha agafat fort últimament amb aquest home.